dimarts, 11 de març del 2008

Ljouwert; Adéu-siau, Frísia


Ljouwert (Leeuwarden) és la capital de Frísia, una ciutat petita i cuidada, de cases baixes i antigues, envoltada d'un canal construït a pic i pala fa 500 anys. Més enllà del que era el nucli històric de la ciutat s'estén una nova ciutat, elegant alnord, força més desafortunada al sud (on jo m'estava), i industrial cap a l'oest. Al sud, a Bordinewg, el carrer on m'he allotjat, hi ha instal·lada aquesta estàtua, que sembla un cap de drac. Cada dia que hi he passat per davant me l'he quedada mirant, no sé ben bé per què. Evoca un passat llunyà, una mena de símbol pagà? Què hi fa, en un descampat? Però a Frísia, al carrer, hi ha poca gent, i no he pogut preguntar-ho a ningú.

A Ljouwert hi fa fred, a l'hivern, i quasi no ha deixat de ploure en algun moment del dia al llarg de tota la setmana. Els frisons tenen una especialitat arquitectònica molt peculiar: fan edificis inclinats, irregulars, que sembla que hagin de caure. Al centre de la ciutat, per exemple, hi tenen aquesta torre, just davant de l'Acadèmia Frisona. Però les inclinacions es troben per tota la província. Cases tortes, abombades, vinclades, cargolades, de totes mides i colors. És curiós, perquè ells no sembla que hi parin esment, però es veu a simple vista. Deu ser que el terra és tan humit que els fonaments no aguanten.



Avui marxo de Frísia cap a Amsterdam. L'estada ha estat profitosa: m'ha permès conèixer una comunitat simpàtica que lluita per preservar la seva llengua sense conflicte social ni partidització. No sé si se'n sortiran, espero que sí, però si més no, em sembla que estalviar-se disgustos. Però també alegries. Deu fer-ho el caràcter nòrdic, això.